Saltar al contingut

Innovació

1. Tipus d'Innovació.

  1. La innovació de producte
  2. La innovació de procés
  3. La innovació d’organització
  4. La innovació de comercialització

2. Innovació i empreses innovadores.

Tipus d’innovació.

La innovació empresarial és la necessitat de reinvenció contínua de l’empresa. Esdevé aleshores un procés: un procés que relaciona i interactua amb àrees molt diverses de l’empresa: màrqueting, vendes, disseny, R+D, producció, gestió o recursos humans entre d’altres.

El procés d’innovació vindrà definit d’acord amb aquelles tasques relacionades en fer coses noves o en fer les coses de manera diferent. Sigui quin sigui el tipus d’innovació, mai s’ha de perdre de vista quina és la seva finalitat de la: satisfer una necessitat no satisfeta; en altres paraules: la innovació ha tenir un enfocament clar al mercat.

El Manual d’Oslo (OCDE, 3a edició 2005) defineix quatre tipus d’innovació que inclouen una àmplia gamma d’activitats de les empreses. Aquestes són:

La innovació de producte, que implica canvis significatius en les característiques dels productes i serveis. En aquest sentit, podríem distingir encara dues subdivisions addicionals:

Cirera Quadrada

  1. Innovació de ruptura: la innovació crea nous productes o serveis que no són una evolució natural dels ja existents. Aquestes innovacions trenquen de cop amb les pautes de consum establertes i confereixen a l’empresa un avantatge competitiu important.
  2. Innovació incremental: la innovació consisteix en petits canvis dirigits a augmentar les prestacions del producte o servei existent en el mercat. És la manera d’innovar més freqüent entre les empreses consolidades.

La innovació de procés, que representa canvis significatius en els mètodes de producció i/o distribució. Sovint relacionada amb l’obtenció d’un menor cost de producció, una reducció del time-to-market, un augment de la qualitat, una major flexibilitat de la producció. El grau d'innovació variarà en funció de la tipología de l’empresa.

La innovació d’organització, referida a la posada en pràctica de nous mètodes de treball, tant dins de l’empresa com en les relacions exteriors de l’empresa. Afecta a la forma de dirigir i organitzar-se en els àmbits productius, administratius, de recursos humans, etc. Busca un millor coneixement i millor aprofitament dels recursos de l’empresa, tant a nivell intern com extern.

La innovació de comercialització, que fa referència a aquelles pràctiques que tenen a veure amb nous processos o mètodes de comercialització. Es visualitzen en el subministrament o prestació del servei de forma totalment diferent del habitual: nous sistemes de promoció, nous canals de distribució, noves polítiques de preus, etc.


Cal fer una menció especial a l'anomenada innovació tecnològica. Sota aquest paraigua es troben totes aquelles innovacions que sorgeixen degut a la introducció de la tecnologia com un mitjà per afavorir un canvi a l’empresa. De forma general, s’ha associat la innovació empresarial a les activitats de R+D i a la incorporació de tecnologia, sobretot en el que fa referència a TIC i elements informàtics. Quan la innovació es produeix gràcies a l’aplicació industrial del coneixement científic parlarem d’innovació tecnològica.

La tecnologia té una importància cabdal en la major part dels projectes d’innovació. No hem de perdre de vista que en tots els àmbits empresarials es pot innovar gràcies a la incorporació i gestió de la tecnologia.

Pujar

Innovació i empreses innovadores.

La innovació és una eina a la que hi tenen accés tot tipus d’empreses: tant les de recent creació com les empreses consolidades. La innovació no és una finalitat en sí mateixa, sinó una eina quin objectiu final és aconseguir una posició més competitiva en el mercat mitjançant la diferenciació.

Però la innovació no sorgeix, generalment, d’un cop de genialitat. És un procés que exigeix esforç i treball. Aquest procés s’inicia amb la cerca i el desenvolupament d’una oportunitat. El professor Howard Stevenson (1985) de la Universitat de Harvard defineix tenir iniciativa com “la persecució d’una oportunitat més enllà dels recursos controlats en aquest moment”. La iniciativa no és un fet inherent a l’empresa sinó a les persones que la composen. Les persones amb iniciativa són persones amb capacitat d’emprendre.

Existeix una forta relació entre els conceptes d’innovació i d’iniciativa: tot esforç d’iniciativa està associat a una innovació, i tota innovació requereix d’una iniciativa per arribar al mercat. La capacitat d’emprendre i la capacitat d’innovar tenen un seguit de punts en comú com són la creació de quelcom nou, l’assumpció dels riscos derivats del context d’incertesa que els envolta i, sobretot, el fort impacte econòmic que tenen.

La realitat actual és que les innovacions amb major impacte en el mercat l’han fet empreses de recent creació. Aquestes empreses, la major part de les vegades, no han “inventat” res, sinó que la seva innovació ha estat fruit de la combinació o de l’ús de tecnologies existents per crear nous usos, per arribar a nous mercats o per trobar complementarietats de negoci. Així han pogut aportar millors solucions i han constituït una proposta de valor guanyadora en el mercat.

Cel Blau

Pujar

Applus - ISO 9001